COS - ÀNIMA - ESPERIT

Tenim aquí una imatge de la naturalesa triple de l’home. En cada nova encarnació, l’ésser humà es troba dins un cos humà que està sotmès a les lleis de la natura exterior. I en cada encarnació és el mateix esperit humà. Com a tal, és l’element etern que passa a través de totes. Cos i esperit estan així cara a cara.  Cal que entre ambdós hi hagi quelcom com ara la memòria, que és la mediadora entre els meus actes d’ahir i els d’avui.

Això és l’ànima. És ella la que conserva els efectes dels actes acomplerts en les vides precedents. És per la seva activitat que en una nova encarnació l’esperit apareix com el resultat del que les vides precedents han anat conformant. D’aquesta manera es relacionen cos, ànima i esperit. L’esperit és etern, el cos està sotmès a les lleis del món físic, en les quals s’inscriuen les necessitats del naixement i de la mort; l’ànima uneix contínuament un i altre, teixint a partir dels actes el destí.